La Muralla

LA MURALLA

La muralla és una construcció que tenia un objectiu defensiu. El recinte emmurallat en època romana tenia una extensió força més gran de la que té en l’actualitat, ocupant unes 40 hectàrees. A causa de la seva gran magnitud es va construir en dues fases. La primera  és una obra de 4,5 metres de gruix per 6 metres d’alçada, amb torres de planta rectangular, de les quals es coneixen la de Minerva, la del Seminari i la de l’Arquebisbe. Tant les parets com les torres estan construïdes amb la mateixa tècnica de construcció: base formada per blocs megalítics i a sobre carreus fins a completar el recinte. La segona fase, entre els anys 150 i 125 aC, es du a terme amb una tècnica constructiva diferent. La base s’eixampla 0,5 metres i l’alçada en guanya 6. En aquesta fase no es van incorporar torres i s’obriren alguns portells destinats a la sortida en cas d’atac, dels quals se’n conserven set.

Horaris i preus: http://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-historia/monuments/copy_of_les-muralles

Teatre Romà

TEATRE ROMÀ

Es troba al carrer Sant Magí, 1. Va ser construït a l’època d’August, a finals del segle I aC, a les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària, i aprofitava el fort des del nivell del terreny per a recolzar-hi la graderia. Tot i haver patit moltes destruccions al llarg del segle XX, conserva vestigis de les tres parts fonamentals de l’edifici: cavea (graderia), orchestra (hemicicle al peu de la graderia) i scaena (l’espai escènic), les quals es poden veure des del mirador.

Pont del Diable

L’Aqüeducte romà o pont del diable

L’aqüeducte de les Ferreres, conegut popularment com a pont del Diable, es troba a 4 quilòmetres de la ciutat. Va ser construït a finals dels segle I aC, en època de l’emperador August. Tàrraco necessitava disposar d’un subministrament constant i regular d’aigua. De totes les solucions que van aplicar, la que ha perdurat és aquest aqüeducte, que formava part d’un sistema de canalització molt més extens. L’aigua s’agafava del riu Francolí i seguia el curs del riu fins a passar el barranc on es troba l’aqüeducte. L’estructura té 217 metres de llarg i una alçada màxima de 27 metres. Està estructurada en dues files d’arcs superposades, la superior amb 25 arcs i la inferior amb 11. L’obertura dels arcs és de 6 metres.

La llegenda diu que nom de pont del Diable ve donat per un pacte que va fer el diable amb el constructor del pont, el qual havia vist com a causa d’una forta ventada es desfeia tota l’obra feta. El diable es va oferir a acabar el pont a canvi de quedar-se amb l’ànima del primer que begués aigua canalitzada pel pont. El constructor va fer beure aigua a un ase i així va complir el pacte.

Horaris i tarifes: http://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-historia/monuments/laqueducte-del-francoli

Amfiteatre

AMFITEATRE

L’Amfiteatre el van construir els romans al segle II dC., fora de les muralles. Aquest edifici presenta una forma el·líptica i té unes dimensions de 130 metres d’est a oest i 102 metres de nord a sud. Un sistema de voltes cavades directament sobre la roca sostenen les grades. A l’arena de l’Amfiteatre s’hi realitzaven espectacles de diverses categories, com ara lluites de feres i lluites de gladiadors. També va ser aquí on, segons les actes martirials de l’any 259 dC., el bisbe Fructuós, juntament amb els seus diaques Eulogi i Auguri va patir el seu martiri. Al segle VI es va alçar sobre l’arena una església visigòtica, de la qual només es conserva l’estructura de la planta, en record al martiri d’aquests tres sants. Al segle XII es va construir damunt d’aquesta basílica l’església de Santa Maria del Miracle, d’estil romànic. L’Amfiteatre és considerat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Horaris i tarifes:

http://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-historia/monuments/lamfiteatre